“Només és una mica torpe”, “s’enfada molt sovint”, “sempre es fica la samarreta del revés”, “és molt dispers”, “no li agrada gens que li tallin els cabells!”, “mai troba res!”, “als centres comercials es posa molt nerviós”, “es mogut”, “escriu els números del reves” o “és molt especial amb el menjar”. Aquestes son algunes de les afirmacions que els pares fan quant consulten amb un terapeuta ocupacional.

Tots hem viscut situacions on no ens trobem a gust però, d’una manera o l’altre hem sabut trampejar-la i assortir-nos de forma eficient. D’altres vegades, no ens en sortim i passem per al problema precipitadament. És aquí, quan el problema no ens deixa funcionar de manera convenient, quan ens hem de preguntar la causa de la dificultat i, que pot comportar no resoldre-la. Moltes vegades pensem que són conductes passatgeres, que ho fa per cridar l’atenció o que no hi ha per tant i que amb uns límits se soluciona, però no sempre és així. 

Els terapeutes ocupacionals prioritzem i afavorim la participació en les rutines diàries dels més menuts quan presenten alguna dificultat. Ajudem a l’infant a desenvolupar estratègies i habilitats que li permetin interaccionar de manera activa i eficaç en l’entorn i medi on desenvolupen les seves activitats quotidianes (escola, extraescolars, parc, a casa, etc.), millorant la seva autonomia, regulació emocional, conducta, autoestima i aprenentatges.

¿Com funciona?

L’ocupació més important dels més petits és el joc, és des d’aquí on els nens experimenten, comprenen el món, el seu propi cos i manera de ser. És motivant per ells i els dóna una empenta per superar reptes i aconseguir l’èxit. És per tant, des del joc, on nosaltres els acompanyem en el procés de comprendre la seva ment, cos i adaptar-se; explorant des de les sensacions o tasques en les quals es desenvolupa a l’escola o a casa, per desenvolupar les habilitats necessàries en el dia a dia

Veiem el nen de manera global, doncs considerem que totes les àrees del desenvolupament van enllaçades (comunicació, motricitat, autonomia, emoció, conducta i manipulació). Per exemple, un nen pot presentar problemes en cordar-se les sabates per un problema de comprensió, de motricitat fina, de lateralitat o de sensibilitat. 

El nen “treballa” en una sala plena d’estímuls, on l’adult facilita els aprenentatges, ficant-li el repte just i, ajudar al nen a pujar esglaó a esglaó fins a aconseguir l’objectiu. Doncs l’entorn de seguretat i motivació en el que es troba fa que l’aprenentatge sorgeixi i s’integri fàcilment.

El paper dels pares i família a casa es un aspecte clau en el procés d’aprenentatge del nen, per tant, la família es participant actiu i essencial de la intervenció que es duu a terme.